Més enllà de l'escena

Com a conseqüència del compromís social de la peça, l'experiència Breach requereix d’un espai de continuïtat més enllà de l'escena que sigui igualment curat. Amb aquest objectiu es pretén plantejar activitats de participació col·lectiva al voltant de la funció: espais on puguem seguir reflexionant juntes, expressar-nos i teixir complicitats.

No només és essencial seguir enfortint la xarxa feminista, sinó també re-significar el circuit institucional d'exhibició, fent que una obra escènica de qualitat també pugui ser una eina al servei de la comunitat.

Al llarg de el procés de creació Breach s'ha nodrit de les experiències, coneixements i imaginaris de dones, professionals i entitats relacionades amb la problemàtica. La creació d'espais participatius al voltant de l'exhibició de la peça seran plantejats en conjunt amb els col·lectius i entitats feministes vinculats a el lloc d'exhibició o en la seva localitat, amb la intenció d'enfortir els vincles amb i entre la comunitat local.

Activitats-Paral.leles_Som-Noise-768x108

Vivències del públic

[Raquel]

Acabem de sortir de veure Breach de la companyia Som Noise i l'estómac em fa punxades. És un mal de el passat, un dolor-record, és tot el que porto carregant dins meu i que mai trec, perquè no ho entenc. No ho entenc però la seva cara i els seus ulls verds han estat amb mi durant tota l'estona. Els seus ulls verds clars i profunds, les seves mans fermes i esmunyedisses. Els gemecs i els crits de Thaïs van ser els meus, els que mai vaig fer. Els mateixos que ara es claven com agulles al meu estómac intentant sortir. I no poden, no surten, es queden dins perquè (encara) no ho entenc. He plorat mirant-la als ulls i reconeixent en la seva mirada buida. He plorat veient com, amb ajuda, aclaria el seu cos i netejava la seva ferida. He plorat perquè no ho feia sola, com jo faria, però mai vaig fer-ho i no ho faig, perquè (encara) no ho entenc. Em vaig espantar a el veure Thais pujar, baixar, pujar, pujar i caure. Vaig reconèixer l'angoixa de bressolar-se en una calma on no hi ha res, res més que tot allò del que fuges però que sempre t'atrapa. Encara que no ho entenguis. Acabem de sortir de veure Breach de Som Noise i el primer que he dit ha estat: m'ha destrossat. Però, per fi, hi ha una cosa que sí que entenc, i és que jo ja estava trencada d'abans.

[Ariadna]

Vull agrair de tot cor que visibilitzeu a totes les persones que hem patit una violació. L'espectacle ha sigut com una abraçada empàtica d'una germana que entén el teu dol, i a la vegada una ferida oberta que no deixava de sagnar en forma de llàgrimes, amb cada detall subtil he tornat a reviure la meva violació... Però aquesta vegada no m'he sentit sola, ha sigut un viatge dur i terapèutic per un malson que vaig viure en un silenci amagat, amb vosaltres ho he tornat a reviure, però amb la meva amiga agafant-me de la mà i amb la presència d'una dona infinitament valenta que es despullava sense por davant del públic, com una lleona plena de coratge. Thaïs has sigut la imatge de moltes que em plorat en silenci les ferides d'un dol ple d'odi i incomprensió. Vaig estar sola la primera vegada que ho vaig viure i fins ara no havia sigut capaç de plorar el meu dolor, de sentir compassió, però aquesta segona al veure't a tu... he pogut plorar-ho perquè m'he sentit acompanyada, per una vegada m'he sentit forta acceptant que hi ha coses que fan mal i que no s'obliden. Gràcies per donar veu a tantxs. No tinc paraules... les meves emocions ara mateix només son llagrimetes transitant records i intentant d'una manera amable agrair el teu valor.

[Rachel]

Va ser una peça increïble que com a dona em va travessar tota l'estona. Gràcies per fer circ d'aquesta manera i poder fer visibles aquestes violències i ferides que la majoria de dones travessem d'una manera o d'una altra.