Una dona i un record que li crea un nus a l'úter. Un nus, fruit de l'opressió del seu plaer. Un nus, que li ata les mans i l'empeny a exercir violència contra ella mateixa. Després d'externalitzar la ràbia i sentir físicament el dolor, comença a perdonar i a connectar-se amb el seu interior.

​

Breach és una reflexió al voltant de les violències masclistes exercides sobre el cos d'una dona. Breach parla de la violència com a memòria col·lectiva i transgeneracional, perpetrada per un sistema patriarcal i una herència cultural judeocristiana. Una violència que no és singular, directa ni aïllada, sinó que s'expressa en una multiplicitat de formes i es representa metafòricament a través de la corda i en forma de lluita contra ella mateixa.

​

Íntima, poètica i visceral.