Més enllà de l'escena

Com a conseqüència del compromís social de la peça, l'experiència Breach requereix d’un espai de continuïtat més enllà de l'escena que sigui igualment curat. Amb aquest objectiu es pretén plantejar activitats de participació col·lectiva al voltant de la funció: espais on puguem seguir reflexionant juntes, expressar-nos i teixir complicitats.

No només és essencial seguir enfortint la xarxa feminista, sinó també re-significar el circuit institucional d'exhibició, fent que una obra escènica de qualitat també pugui ser una eina al servei de la comunitat.

Al llarg de el procés de creació Breach s'ha nodrit de les experiències, coneixements i imaginaris de dones, professionals i entitats relacionades amb la problemàtica. La creació d'espais participatius al voltant de l'exhibició de la peça seran plantejats en conjunt amb els col·lectius i entitats feministes vinculats a el lloc d'exhibició o en la seva localitat, amb la intenció d'enfortir els vincles amb i entre la comunitat local.

Activitats-Paral.leles_Som-Noise-768x108

Raquel

Acabem de sortir de veure Breach de la companyia Som Noise i la panxa em fa punxades. És un dolor del passat, un dolor-record, és tot allò que porto carregant per dins i mai trec, perquè no ho entenc. No ho entenc però la seva cara i els seus ulls verds han estat amb mi durant tota l'hora. Els seus ulls verds clars i profunds, les seves mans fermes i escurridisses. Els gemecs i els crits de Thaïs van ser els meus, els que mai vaig fer. Els mateixos que ara es claven com agulles a l'estómac intentant sortir. I no poden, no surten, es queden dins perquè (encara) no ho entenc. He plorat mirant-la als ulls i reconeixent-me en la seva mirada buida. He plorat veient com, amb ajuda, aclarava el seu cos i netejava la seva ferida. He plorat perquè no ho feia sola, com jo faria, però mai vaig fer i no faig, perquè (encara) no ho entenc. Em vaig espantar en veure a Thaïs pujar, baixar, pujar, pujar i caure. Vaig reconèixer l'angoixa de bressolar-se en una calma on no hi ha res, res més que tot allò del qual fuges però sempre t'atrapa. Tot i que no ho entenguis. Acabem de sortir de veure Breach de Som Noise i el primer que he dit ha estat: m'ha destrossat. Però, per fi, hi ha alguna cosa que sí entenc, i és que jo ja estava trencada de abans.